Egipte rebutja el memoràndum marítim de Turquia-Líbia i els acords energètics en una nota diplomàtica de l'ONU
Egipte va presentar una nota diplomàtica formal al secretari general de les Organització de les Nacions Unides per rebutjar el memoràndum marítim signat entre Turquia i el Govern d'Acord Nacional de Líbia. El govern egipci està impugnant la validesa legal de l'acord de 2019 i posteriors acords de cooperació energètica. Aquesta acció diplomàtica, registrada com a document de l'Assemblea General de l'ONU A/81/479, aborda les disputes en curs sobre la jurisdicció marítima i la sobirania al mar Mediterrani.
Rebuig d'acords marítims i energètics
La nota diplomàtica egípcia es dirigeix específicament al memoràndum marítim signat el 27 de novembre de 2019, entre Turquia i el Govern libi d'Acord Nacional. Egipte també rebutja el memoràndum relatiu a la cooperació d'hidrocarburs signat el 3 d'octubre de 2022, entre Turquia i el Govern d'Unitat Nacional de Líbia. A més, el govern egipci està disputant el memoràndum del 25 de juny de 2025 establert entre la Corporació Nacional del Petroli de Líbia i una companyia petroliera turca.
La Missió Permanent d'Egipte a l'ONU va declarar que el memoràndum és absolutament buit i no té consistència legal. La posició egípcia es deriva de les afirmacions que les fronteres marítimes unilaterals anunciades per Líbia el maig de 2025 se superposen amb les aigües egípcies. Egipte manté que els límits marítims orientals de Líbia, inclosa la plataforma continental, cauen completament dins de les zones marítimes egípcies.
Evolució legislativa a Líbia
La disputa segueix els recents canvis legislatius dins del sistema polític libi. La Cambra de Representants de Líbia va aprovar el memoràndum de 2019 el 20 d'octubre de 2026. Aquesta aprovació va anul·lar una decisió anterior de 2020 de la Cambra de Representants de Líbia de rebutjar els acords relacionats amb Turquia. Aquests esdeveniments han augmentat les tensions regionals pel que fa a la delimitació de les fronteres marítimes al mar Mediterrani.
El desacord actual es centra en la legitimitat jurídica d'aquests acords bilaterals. Egipte té un historial de presentació d'objeccions formals amb les Organització de les Nacions Unides pel que fa a aquestes qüestions marítimes específiques. Egipte va presentar prèviament objeccions similars a l'ONU el 23 de desembre de 2019, el 10 d'abril de 2023, el 9 d'abril de 2024 i el 8 de setembre de 2025.
Marc per a futures negociacions
Egipte ha expressat la seva voluntat de participar en les negociacions amb els estats veïns per resoldre aquests problemes. El govern egipci va declarar que està disposat a participar en debats per a la delimitació de les fronteres marítimes basats en el dret internacional. És probable que aquestes possibles negociacions facin referència a les normes establertes per la Convenció de les Organització de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982.
La disputa en curs posa de manifest la complexitat de la gestió dels recursos i la sobirania al mar Mediterrani. Mentre que Egipte busca una resolució a través de marcs legals internacionals, les reclamacions competidores de Turquia i Líbia continuen desafiant l'estabilitat regional. El registre formal de l'objecció egípcia assegura que la disputa segueix sent una qüestió de registre per a l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0